Des de fa sis anys, quan s’acosta el mes d'agost tinc un “pessigolleig” a l'estómac que provoca, als que tenim la sort de fer les vacances durant aquest període, que els dies passin ràpid, ja que al voltant de finals d'aquest mes se celebren els Dos Dies de Trial d’Arinsal.

Any rere any espero aquestes dates per a gaudir d'un Trial que s'ha fet un lloc en el calendari i que, igual que podrien ser els Sis Dies d'Escòcia, tot bon trialer no es pot perdre. Andorra, La Massana, Arinsal, tots els col·laboradors, però sobretot Lídia i Josep Anton han aconseguit, sacrificant moltes hores particulars, organitzar un Trial d'alt nivell. Tot l'engranatge per a participar en els Dos Dies comença a la primavera amb les inscripcions, reserva d'hotel, pagaments a la Federació per a sol·licitar el permís de sortida, etc. Però quan realment es noten els nervis és la mateixa setmana del Trial. Nits de mal dormir, últims exercicis per a estar en forma i no defallir en els cims d’Arinsal, precaucions per a no fer-se mal entrenant... i per fi arriba el desitjat dia, el divendres quan marxem cap al país dels Pirineus la meva senyora i jo, aquest any sense la meva filla qui, encara que sense saber que em dol, no vol saber res de trial, motos i de venir amb “els papis”.

Arribem a Arinsal al voltant de les 10.30 del matí, molt amablement el guàrdia que controla el padock ens indica on podem aparcar el cotxe, ja veig la gent de Trial Madrid: Pedro, Carlos, Pepe, Nanos, Chema, etc... trobo a faltar Toño que al ser “papà” s'ha quedat a casa. Salutacions, petons, abraçades, riures, intercanvi d'adhesius i com en un Barça-Reial Madrid, intercanvi de samarretes MOTOCAT–TRIAL MADRID.

A poc a poc va passant el matí, parlem els uns amb els altres, deixem les maletes a l'Hotel Princesa Parc i arriba l'hora de dinar. Amb els meus amics Francesc, Juan Luis, Manolo i les seves respectives, ens delectem amb unes bones amanides, pasta i pizzes. La sobretaula es fa llarga i des del restaurant puc veure un anar i venir de trialers amb les bosses de la inscripció. Els nervis se'm “mengen” i, al crit de: deixeu-me sortir!!! anem a fer les nostres inscripcions.

Ara sí, Lídia, Josep Anton, Josep Serra, més abraçades, petons i... altra vegada ens teniu per aquí. Ens donen les instruccions necessàries per a córrer el Trial, dorsal, hora de sortida i diversos obsequis més tals com samarretes, adhesius, pins, etc... Deixem la moto en el parc tancat i fins a l’endemà al matí ben aviat, ja que som dels primers a sortir. El padock es va omplint fins que no cap ni una agulla. Quina satisfacció veure tantes motos de trial juntes però, sobretot, quin plaer poder compartir aquests moments amb amics que feia temps que no veia: Carlos, Pim, Ramon, José, Joan, Pablo, Lluís..., en fi, la llista és interminable. També van arribant els meus amics d'entreno, Toni, Cisco, Jordi, Enric... i després de estar comentant amb un i altre sobre trial, sense adonar-nos, arriba l'hora de sopar. [+]