MOTOCAT

Aquesta era l’onzena edició del Trial de Cabrianes i ha arribat fins aquí de la millor manera possible, confirmant que és un dels millors trials de clàssiques i superant-se any rere any sense deixar de sorprendre els seus seguidors, que cada vegada són més. I és que Cabrianes ha anat agafant solera amb el pas dels anys i s’ha convertit per dret propi en el trial de clàssiques per excel·lència, la pura essència del que ha de ser, el mirall en el que es miren tots els que volen saber què és un veritable trial de clàssiques. Un trial que transmet l’esperit del trial dels anys 70, quan les motos espanyoles de camp estaven en la seva “edat d’or” i els aficionats admiraven les evolucions dels pilots de l’època. I el que ha convertit Cabrianes en el trial clàssic per excel·lència, no són només els seus onze anys d’existència, sinó els seus característics recorreguts, les llargues interzones, els pilots que venen de tots els racons d’Europa, el fantàstic ambient i companyerisme que s’hi respira, la gran varietat de motos de totes les èpoques i, en especial, el marcatge impecable de les seves zones per a tots els nivells, que fa que s’hagi convertit en exemple i model a seguir per la resta de competicions de trial de clàssiques. L’artífex i “alma mater” de tot això és en Jaume Casadesús, això sí, ajudat per un bon grup d’amics incondicionals que cada any col·laboren en tot el que calgui. I és que els controls de zona de Cabrianes també s’han convertit en fixos i són un més dels nombrosos punts positius d’aquest trial. El Moto Club Baix Berguedà repetia col·laborant en l’organització de la prova i, també un any més, repetia com a director de carrera i animador de la festa el venerat Ricard Pinet. En total 20 zones diferents sense repetir-ne ni una durant la primera jornada, i 20 més el segon dia, de les quals set eren noves.
Com en l’edició anterior, hi havia tres nivells de dificultat: el més alt era el blau, després el nivell intermig groc i el més senzill, el verd, que cada any té més protagonisme amb un significatiu augment de participants, ja que aquest nivell és en el que s’apunten els que volen gaudir d’un bon cap de setmana sense maldecaps, els que s’inicien, o aquells que tornen a fer trial després d’anys d’inactivitat.
El matí del dissabte, en l’habitual paddock de Cabrianes al costat de l’escola, es presentava agradable i assolellat, amb una temperatura molt suau per a aquestes dates. Arribaven molts cotxes i furgonetes, tots carregats amb motos i no us sabria dir quina era la millor, perquè n’hi havia algunes molt especials. Restauracions impecables, preparacions racing, models difícils de veure, i clàssiques molt veteranes, com les espectaculars pre-65 que porten els pilots britànics i francesos, sense oblidar les originals i aconseguides transformacions de motos espanyoles.
A la graella que hi havia al costat del pavelló es preparaven bons entrepans de botifarra per esmorzar. Els pilots arribats des de molt diversos indrets (Gran Bretanya, França, Itàlia, Balears, València, Madrid i, per suposat, de diferents punts de Catalunya) s’anaven retrobant i comentant les darreres restauracions, preparacions i altres “batallitas”. Amb tants amics i tantes joies per admirar quasi no hi havia temps per estar per tot. Les motos les anaven situant al parc tancat -més ple que mai-, Ricard Pinet anava cridant els pilots perquè pugessin a la rampa i donar-los la sortida, mentre els hi feia bromes, i els pilots més professionals es barrejaven amb les velles glòries i amb els aficionats, sense fer distincions de classes o status. Allà hi era Mick Andrews, que no es perd cap edició de Cabrianes, acompanyat de la seva dona Jill, Miquel Cirera i Carles Casas, com ex-pilots mundialistes, i el diumenge la grata presència del simpàtic pilot Japonès Takahisa Fujinami.
Als pilots els esperaven quasi sis hores del millor trial, els recorreguts més fantàstics i les zones més perfectes. Aquestes eren en la seva majoria de terra, amb força pedres algunes vegades, fortes pujades i baixades, girs... És a dir, realment tècniques i selectives, ja que en totes es podia fer des d’un zero fins a un fiasco.
El trial va acabar el diumenge amb una magnífica paella per a tothom i després del repartiment de premis corresponent, ens vam acomiadar fins a la propera edició.
No hi faltarem!!!