Els que diumenge passat anaven com jo a passar un dia agradable, una jornada tranquil·la similar a la viscuda el passat gener quan va finalitzar la Challenge 2006 i donaren els premis d’un trialet podríem dir de costellada, com deia el gran Charlie Rexac, varem quedar d'allò mes fotuts i agradablement sorpresos i cansats quan prop de les tres de la tarda acabàvem el trial.
Quan al matí vam arribar, les preses i la quantitat de gent que ja entrenava denotava quelcom que estava a la cassola i que aviat deixerien anar les bèsties ansioses per sortir els primers trials de l'any.
Bons serveis, els habituals al Parc i un retrobament especial, doncs l'any passat es van celebrar poques proves de trial al Polvorí i no coincidir que participéssim en cap.
Al matí ja vaig comprovar que no havien tocat les deu, no hi ha presses, que és un open coi!!! I estava sol esmorzant. Servei de bar tot inclòs, que semblava una barra lliure, entrepà de llom i mes d'un que amb el val de la inscripció van esmorzar dos i tres. Cafetó i qué es deu? res. Cosa estranya quan hi ha servei de bar oficialitzat i que són punts per l'organització.
El dia meravellós, digne dels Higlands i dels Scottish, no de Vilafranca, sinó del autèntics d'Escòcia. A punt de ploure incloses gotes però sense caure res.
El terreny de les millors vegades que hem estat al Polvorí. Ni sec ni mullat, amb poca pols i sense fang exceptuant la bonica i natural zona tres.
El recorregut impressionant. Quan seguim les lleres i torrenteres del parc sembla totalment que siguem a Sant Joan de les Abadesses amb arbres i camins d'autèntica interzona del Campionat Estatal. I una interzona ni llarga ni curta amb certes i esperades dificultats.
Les zones, de fàbula, es nota la mà dels LYONS i dels sempre eficients del club de Santa Margarida. Al principi semblaven difícils, potser, massa difícils. Però no sé que passa que quan un trial va a tres voltes al final es puja per sobre dels pins i els ceros i uns van a cabassos.
Els controls, coi si casi els enyorava! No se com es diuen però ens hem vist tant als open del crono cero que crec que ja saben més de trial que molts de nosaltres.
El millor ho he deixat per el final: la participació d'autèntic luxe. Sense desmerèixer a ningú, es fa difícil veure per les nostres contrades un motivat i exigent amb si mateix Vilarasa, sempre espectacular amb la seva Scorpa, per donar un exemple.
I aquí va vindre l'únic però del trial. Degut a la quantitat de gent que va vindre i a unes zones que s'havia de treballar de valent, va propiciar el produir una gran quantitat de cues. Peró si anaves tentinejant la cosa es va fer fins i tot agradable, ja que al no tindre de seguir un ordre estricte al final vam donar més de quatre tombs. I aquesta és la autèntica gràcia dels open: la llibertat i la tranquil·litat per fer les zones. Tal com vam començar varem tancar les zones amb els últims de sempre: els tranquils i mítics Mill, pare i fill, tot una institució al món del trial.
Esportivament farem l'anàlisi per les diferents categories:
A iniciació, com va fer a Constantí en Venanci Vidal, guanyava amb claredat sobre un Marc Tobella i un Blai Molina bastant més igualats fins a les últimes zones.
A grocs, domini aclaparador d'un Ignasi Riola bastant més fet i experimentat que en Marc Riba, sorprenent per la seva edat, i una Anna Riola que cada dia afina més.
A blaus, comencem per els més joves, els menors de 16 anys. Aquí, la Mireia Conde va arrasar i guanyar al Eduard Baiges que no pogué amb el frec a frec que porta amb aquesta bona trialera. Si a Constantí el Edu va fer una bona marca amb la 80, a Castellolí la Mireia va fer un escore de 18 punts que és una molt bona puntuació donada la dificultat de les zones blaves. Tercer quedava el conegut pilot de Finestrat en Nacho Domínguez a qui hem d'agrair la seva participació des de el País Valencià.
A blaus de més de 16 anys, un Llorach molt ben posat feia el record de la categoria amb quatre punts i segon i tercer empataren Font i Figuerola.
A més de 30 anys, el irrepetible Pere Mill tornava arrasar amb uns increïbles 6 punts i casi sense fer canvis! Segon un J. Puig afinat i tercer en Joan Pareta.
I anem a la lluita dels vermells amb una participació d'autèntics cracs.
A menys de 16 anys, en Carles Traviesa va ensenyar les dents per al present Campionat d'Espanya de cadets, amb 15 punts va fer un trial de primera. Segon i tercer en Marc Cabre, que vam veure molt ben posat damunt la moto, ara sí i un Oscar Mill que sense fer massa soroll li va sortir un molt bon trial.
A més de 16 anys venia l'estratosfèric Francesc Moret qui a més s'emportà la categoria amb 8 punts, record oficial de tots els vermells amb una última volta que va firmar un rosco. Darrera un David González molt afinat i tercer un Joaquín Cisterò, a qui hem d'aplaudir la seva voluntat de enfrontar-se a les zones vermelles tot i ser un aficionat a estones perdudes, bé Cisterò!!
I finalment els veterans o casi, els de més de 30 anys. En Marçal Font va demostrar que va de debò i que vol acompanyar a Dani Gibert amb plenes garanties per als camins del mundial. Segon un Pep Díaz que va començar molt bé però que s'estroncà a mesura que passava el trial, llàstima!!!
Tercer en Pep Vilarrasa, a qui ja s'agrait la seva participació.
Entre els Blackwaters dir que vam veure un Sergi mes guapetó i gran? Ho dic per les canes que se li endevinen pel darrera. Els problemes de Gas Gas?
I no podem obviar veure un entranyable Alfonso, pare Lyon, a qui literalment havien enredat els seus fills a apuntar-se a grocs amb una Gas Gas!
En Carles Traviesa a mes de fer els 125 amb l'últim any de cadets s'atreveix en determinades proves amb la moto de 250-280. Així va córrer. Agosarat? Recordo que en les meves visites el passat any al territorial valencià el cadet Héctor Molina també va participar en determinades proves amb la 250 i no ho feia gents malament en front dels Escorihuela, Rocaspàna, Bertrán i cia.
Al veure al Pere Mill fer una zona sense canvis, veritable escola del trial autèntic, el de sempre no vaig poguer més que exclamar: com aniria amb una clàssica! Al instant em va rectificar el seu fill que em va dir que estava preparant-se una Sherpa...prepareu-se els Puma, Membrives, Diaz, Pujol, Vallès, Tete Cerdà i demés habituals als trials de clàssiques que ve en Mill i és MOLT difícil veure-li posar un peu (per mi que els porta soldats a l'estribera).
En Marçalt Font em confessar que deixa un ratet les fotos i torna a fer de motxiller del Dani Gibert, casi recuperat de la seva topada al indoor francès. Desitjem molts èxits a aquesta parella que tant bé va funcionar l'any passat!
Finalment dir que això promet. Que en comparació al tímid inici de l'any passat, aquest any sí! Que amb bona organització, bona feina i per que no dir-ho? les circumstàncies que han fet baixar perillosament el nombre de les proves de trial tipus Open, aquest any la Challengue dels Scottish no pot fallar. Ens veiem a la pròxima i esperem a tots els MOTOCATEROS clasicomans que avui els hem deixat desfogar-se per les rodalies de Constantí, esperant que no s'hagin intoxicat amb els efluvis de la petroquímica, que ja ho diu la dita: CONSTANTÍ, molta merda i poc vi...
Armand Baiges - armand07@motocat.cat
