Al novembre de 2004 se celebrava la Copa d'Espanya de Clàssiques a Sant Feliu de Codines, era la primera prova que corria en tota la meva vida trialera un campionat d'Espanya, el resultat no va ser del tot dolent, tot i que la moto tenia molts problemes de carburació, de frens, etc...
Com era l'última prova que se celebrava de clàssiques, vaig pensar... potser per a la temporada 2005 caldria preparar aquesta moto per a veure si aconsegueixo fer-ho una mica millor.

Em vaig equivocar al portar la moto al millor preparador del moment, Classic Team d'Esteban Arenas. No em vull allargar en tota la problemàtica que vaig tenir per a poder treure l'Honda del seu taller ja que, a part que no vull donar-li més publicitat gratuïta, encara hi ha trialers amb aquest greu problema per solucionar.

Ho resumiria, dient que encara queda "mala gent" que abusant de la confiança s'aprofiten de les persones amb bona fe.
El 20 de maig de 2005 vaig aconseguir tancar aquesta "fosca" etapa, la temporada ja estava començada per la qual cosa no em quedava més remei que buscar un altre preparador que almenys em deixés la moto a punt per a poder córrer algun trial.

Limit Motos, de la mà d'en Ramon Membrives va ser l'escollit, per què no el vaig trobar abans??? Aquest sí que és un bon professional, bon trialer i, sobretot, encantadora persona.
Ell es va encarregar de deixar la TLR 200 com a mi m'agradava, i així, els trials que vaig poder córrer, entre ells Cabrianes, els vaig poder disfrutar.

Durant aquests anys m'havia anat "ficant" en aquest món, la proliferació d'Hondas cada vegada era major i més concretament les 250 cc
El comentari de tots era unànime... si ho vols fer una mica bé en això de les clàssiques hauries de tenir una TLR 250. Dit i fet.
Al novembre de 2005 i altra vegada a en Xavi León, li adquiria una Honda TLR 250 que havia guanyat el campionat Alemany de no sé quin any.
Quan la vaig tenir a casa vaig pensar... si, anirà millor, però estèticament és igual que la 200!!!





Com la primera vegada, em va venir a la memòria l'Eddy Lejeune, però aquesta vegada amb aquella Honda que duia una marca de tabac, vaig començar a buscar documentació i el que vaig trobar em va agradar.







Al gener 2006 vaig dur la moto a Limit Motos perquè, amb les indicacions que li vaig donar, em preparés i transformés la TLR a Rothmans.