I va arribar l'hora del dinar. Quin goig feien les dues taules llargues de trialers i acompanyants. 70 motocaters compartint un àpat que, en principi només hi havia lloc per 50, però la gent del circuit verd ens ho va posar fàcil i van muntar unes carpes perquè hi poguéssim cabre uns quants més i així, algú que es va apuntar a última hora, també va poder dinar.

En acabar, es van repartir uns obsequis, gentilesa de Sherco, a tots els nens i com n'estaven de contents ! Finalment, va arribar l'esperat moment d'anunciar el Motocater de l'any, que va recaure en Josep Mª Sala, Pep per als amics i Peptrial per als foreros/es. La cara d'en Pep quan el secretari del club va dir el seu nom val tots els diners del món (o el T€MPS, com diu en Pep).
Se li va lliurar un diploma acreditatiu, i uns petits obsequis de Motocat.