Un altre reconeixement molt merescut i que teníem ganes de fer-ho efectiu immediatament, era el de les "Motocat girls", Marta - Mercè - Dolors - Montse - Mónica - Isabel - Emi i Montse. Sense elles Motocat no seria el que és. La seva paciència, saber estar i comprensió per una afició una mica malaltissa de les seves parelles, ho ha fet possible.
Finalment, va arribar l'esperat moment d'anunciar el Motocater de l'Any, que va recaure en Josep Lluís Aguilar PIRU4RT per als foreros/es. La cara de Piru quan el Motocater 2009 va pronunciar el seu nom, val tots els diners del món (vam veure alguna tímida llàgrima en els seus ulls). Se li va lliurar un diploma acreditatiu i, aquest any com a novetat, un trofeu exclusiu que canviarà de mà cada any.
Quan menjàvem, mentre repartíem reconeixements i a l’acabar, els xavals seguien en marxa, ara amb les bicis amunt i avall. Això sí que és il·lusió (i també que les piles, a aquesta edat, no s'esgoten mai).
Aquest va ser el tercer Festrial. Ens vàrem divertir moltíssim, diríem que més que en la primera i segona edició, encara que evidentment intentarem millorar algunes coses, però així és com anem aprenent.
Alguns comentaven que hauríem de fer coses com aquestes cada mes i tenen bona part de raó. Nosaltres ja ens posem a treballar per al quart Festrial! Podeu començar a fer mèrits per a ser el Motocater 2011 !!!